Rugby…més enllà de l’esport!!!

Diuen que el rugbi és un joc de “villans” jugat per homes… i dones. Bé, no se si és el millor concepte per ensenyar, educar i transmetre als més petits, però estic convençut que treballant amb i per els jugadors/es i fent un bon ús del rugbi, més enllà de la simple pràctica esportiva, podem tenir la oportunitat de transmetre una quantitat de valors, conductes, conceptes, hàbits, …compromesos amb el creixement d’infants i joves.

Que de ben segur ompliran profitosament la seva motxilla, quelcom que no els pesarà, al contrari, els donarà ales i recursos al llarg de la seva vida.

Amb el rugby aprenen a lluitar, anar endavant, aixecar-se, respectar, aprendre, valorar, felicitar, guanyar, a riure… Però també, a caure per tornar a aixecar-se, a anar endarrere per agafar impuls, a esperar el millor moment, a equivocar-se tenint dret a rectificar i descobrir la capacitat d’aprendre i millorar, a perdre i plorar, però per sobre de tot això, aprenen a no estar sols, a comptar amb cada un dels companys que tenen al costat, inclús els que no estan i a ser conscients de que els altres també compten amb ells, som un equip, sempre fora i dins del camp. Continua llegint Rugby…més enllà de l’esport!!!

Històries de cuina amb nens i nenes

Quan de ben petits aprenem que el foc crema i els ganivets tallen és el moment de començar a feinejar a la cuina!
Posar a l’abast dels més petits aquest univers ple d’estris, ingredients i menjar és una oportunitat que no podem deixar escapar. Mengem tres cops al dia i tota la gestió que implica és un espai que cal aprofitar per a implicar a la canalla, conversant, compartint i aprenent.
Podem divagar sobre matemàtiques amb mesures, proporcions i quantitats fins a geografia i història entorn a l’origen i l’evolució de productes i receptes passant per la física amb la reacció dels aliments en diferents fonts de calor i fred, i així fins a infinitat de coses. I parlo de divagar, no de fer lliçons magistrals ni grans dissertacions, simple conversar pares i fills.
Però el més màgic de tot plegat no és només el contingut sinó la complicitat que s’estableix als fogons, a la pica i al taulell; decidim què cuinar, ho anem a comprar, ho elaborem o aprenem a improvisar i finalment ho gaudim plegats al voltant de la taula. I tot això aprofitant el ritme diari sense haver de generar un temps que no tenim.

Continua llegint Històries de cuina amb nens i nenes